Dinar de comiat

Ostres ostres!!!  Em quedo sense el Cristóbal!

Dinar de comiat

Dinar de comiat

Dinar de comiat

El dinar de comiat

El dinar de comiat

Dinar de comiat

El dinar de comiat

El dinar de comiat

:)

Hola Cristobal,
El 2.0 mola, però quan ni la distància ni el temps son un impediment prefereixo dir les coses en persona abans de marxar.
El que si faré és explicar-te un conte 2.0 perquè li puguis explicar a la Marina.
Fins ara!!

La c@perucit@ y el lobo

Había una vez una usuaria de INTERNET, llamada k-perurroja que estaba
con sus amigos hablando en el IRC, canal #bosque. De pronto le llego
un correo de su mama, que le decía: “Hija, por attachment te mando
unos archivos para el documento de HTML de tu abuelita, por favor,
FTPeate a su cuenta y se los pasas para que ella pueda montar su pagina
de WWW.

Y así, la usuaria, cuyo login name era k-perurroja, se dispuso a
abrir una ventana, y a FTPearle a su abuelita los archivos que le
habían mandado.
Estaba bajandolos del attachment del E-mail, cuando de pronto le
llego un talk de un usuario, de dirección e-lobo@hacker.bosque.com.
k-perurroja le contesto el talk, y e-lobo lo saludo y le pregunto que a
donde iba.
k-perurroja le contesto: Voy a la cuenta de mi abuelita, a FTPearle
un software a su cuenta para que monte su pagina de WWW.
Y asi, e-lobo hizo un telnet por un atajo, y llego a la cuenta de la
abuelita primero. Cuando la cuenta de la abuelita le pidio login ID,
el le dio “k-perurroja”, y crackeo el password y entro. La abuelita,
al ver que no era k-perurroja sino otra persona, trato de matarle el
proceso, pero e-lobo fue mas veloz, y le mato el proceso a ella
primero, y le cambio de password. Luego se tomo privilegios de ROOT en
la maquina, y cambio el sistema operativo por uno diferente, que se
parecia en todo, y hasta en la interfaz, al sistema operativo de la
abuelita. Luego se metio a la cuenta de la abuelita, y se hizo pasar por
ella.
Al rato llego k-perurroja, y cuando entro, noto un poco cambiada la
cuenta de su abuelita. Le hizo un talk, y le pregunto:
Abuelita, por que tienes esa cuota en disco tan grande?
Ella le respondió: Es para almacenar mis archivos mejor.
k-perurroja pregunto: Abuelita, por que tienes esa interfaz grafica
tan novedosa?
Ella respondió: Es para manejar mis archivos mejor.
k-perurroja pregunto: Abuelita, porque tienes ese PBX tan grande?
Ella respondió: es para conectarme mejor.
k-perurroja se dio cuenta de que algo raro habia ahi…de pronto se dio
cuenta:
Abuelita, porque tienes privilegios de ROOT?
Ella respondió: para CRACKEARTE MEJOR!
k-perurroja se dio cuenta de que esa no era su abuelita, y al hacerle
un “w” se dio cuenta de que estaba conectada desde
e-lobo@hacker.bosque.com.
Inmediatamente mando un mail a security@cyberspace.cop.org para delatar
al impostor, y aunque este trato de bloquear el mail haciéndole un
overload de memoria a la maquina, k-perurroja lo logro.
Al rato se conecto a la maquina uno de los investigadores de
cyberspace.cop, y al darse cuenta de lo que hacia e-lobo, le hizo un
override a la maquina, se tomo privilegios de ROOT y antes de que e-lobo
se diera cuenta, le mato el proceso y le cerro la entrada a la maquina.
De entre la basura del sistema operativo de e-lobo, se pudo recuperar
la tabla de partición del sistema operativo de la abuelita, por lo que
se pudo recuperar toda su información, y la abuelita pudo recuperar su
trabajo, y montar su pagina de WWW, que fue admirada por todos en el
cyberespacio. FIN.(logoff)

El dinar de comiat

Dinar de comiat

El dinar de comiat

El súper dinar

El dinar de comiat

Fins aviat!

Hola Cristobal!

En primer lloc volia desitjar-te molta sort en aquest nou projecte que en breu començaràs. Tot i que no hem tingut ocasió de treballar en el dia a dia, ets de les persones que un cop arribes a la UOC tothom coneix, tothom en parla… i per tant, en certa manera acabes coneixent. Sóc de la opinió que el que més et quéda com a record d’una etapa o de les coses és l’inici i com finalitzen. Ja fa uns quants anys d’això, quan jo iniciava la meva vida professional a la UOC, i tinc el record d’un aperitiu a Tibi per cel·lebrar que et casaves, jo allà hi era per casualitat per l’atenció del Sac, segurament tu no ho recordaràs ja que hi havia molta gent però com et dic els inicis no s’obliden i jo sempre ho recordaré. Del final…la Marina!, hem estat veïns de zona tot i que ha estat molt breu, una paella i com no…el Afilador!

Espero que tinguem ocasió de conèixer els teus èxits fora del que ha estat durant anys el nostre punt de connexió, la UOC.

Mireia Z.

L’home de les mil cares

Així és com t’he vist aquests anys que he tingut el plaer de treballar amb tu, seriós i rigurós amb els temes de feina i capaç d’organitzar un bon sarau en un moment. He viscut de primera mà el teu espectacular creixement professional, coordinant als nostres “estimats” proveïdors,
donant qualitat i nivell a les accions de marqueting i fen-te expert 2.0 en poc temps, tot i venint d’un entorn de treball ben diferent. Al temps, he viscut com t’has convertit en un dels líders de l’àrea alhora d’engrescar, fer broma i caliu, I com a nivell personal, t’has convertit en un padrazo, com diria el Xavier, “amb tots els ets i uts”. Això t’ha convertit en un dels companys més volguts, carismàtics i talentosos de la UOC, i allà on vagis serà igual. Saps que lamento que ens deixis, però també m’alegro que aprofitis per aconseguir les fites professionals que et proposes i desitjo que allà on vagis et vagi molt bé i siguis molt feliç. Sort company!!!!
Toni

Paella comiat

Escriptura automàtica

Des del tren estant (perdona la mala lletra)

Una abraçada immensa

Ei bitxu guapo!

Encara recordo quan vas entrar a la UOC… estàvem a Diputació, érem quatre gats, i tot just començàvem a entendre què coi era això d’Internet. I mira’t ara! Tot un expert en la xarxa… no m’estranya que se’t rifin! Però per damunt de tot, el que recordo és el teu sentit de l’humor, les teves frases enginyoses i com ens feies riure amb els teus dobles sentits. Jo ja vaig haver d’acostumar-me a no tenir-te a prop cada dia (nois i noies fans del Cristòbal, us aviso que costa molt!), però vagis on vagis tu, acabi on acabi jo, encara que només ens trobem un cop l’any, sempre et porto amb mi, en aquell espai de la memòria que no s’esborra mai, en aquella part del cor que ens desperta la nostàlgia pels bons moments viscuts.

Una abraçada immensa, i espero que ens veiem ben aviadet!

Eli,

El model Cristóbal!

uabeuvist!!!!

No sé si recordes que una de les moltes facetes que has desenvolupat la UOC ha estat la de model. Et vam demanar que prestéssis gentilment (o sigui de gratis, your face by the face) la teva imatge per al saló de l’Ensenyament. El resultat va ser immediat com saps molt bé i milers de persones es van matrícular gràcies a aquesta foto!

Els “guapus” del goate

Cristobaliniiii, jo he seleccionat aquesta foto de fa molt molt molt molt de temps al Goate… te’n recordes?? Èreu els guapus del Goate   ; )

 

Un petó i molta sort !

Gemma

Visca el poble i els jalars!

 

Bon voyage Cristobal!!

Aquí unes fotos del Sopar de Nadal del 2006 que no va ser tant mític com el del 2007 pero home, les cares delaten que ens ho vam passar molt bé també… Molta sort Cristobal!!

Ande vas Zamor@? Qué te vas de la UOC??

Collons!!!  després de 8 o  9 anys encara no has trobat a ningú que et faci una foto com deu mana? Alguna que altra si que t’han fet, et proposem un recorregut amb imatges  per la teva estada a la UOC. Segur que ens deixem molt moments, moltes anècdotes, moltes coses, alguna que altra persona; però la resta del que aquí falta ens ho quedem nosaltres (ja!)

Ens currem aquest 2.0 per molar!! un noi trempat de la feina ens ha engrescat a tots per veure les possibilitats d’això del internet; i vés tú quina cosa, abans de fer-te una postaleta i la perdis, o que acabi en mans de la Marina, doncs et fem un blog2.0quemoladelwordpress pa ti!! Per acomiadar-te i perque quan estiguis sol i trist al teu nou lloc de treball hi puguis accedir. Tan sols tindras que afegirla a Favoritos / Marcadores / Llámalehache i au!! en un parell de clicks ens tindras a tots nosaltres dient coses bòniques de tú! apa vamos a ver alguna fotico!!

Quin gran excursionista!

 

 

 

Petonassos!

Moltes gràcies ‘compañ’ per tot el que em vas ensenyar… (ejem!) com a professional i com a persona humana… ‘U mana… i la resta obeeixen!’ (gag Cristóbal).

Assistant de la Isa

Periodista

Almodossss-bar

eiii!!

Aquí una gran foto del sopar més divertit que hem fet al departament… més divertit i més imprevist!!

A la foto veureu 3 personatges en el local on ens vam posar les botes amb el veure, els balls i alguna cosa més!

Desprès d’aquest local… els protagonistes de la foto, van tenir un fi de festa memorable en un parc infantil de la plaça del costat de l’Almodossssss-Bar

Tens una missió per fer en la nova empresa…. organitzar-los als teus nous companys sopars memorables com aquest!!

Molta sort Cristobal!!

Xènia.

 

¡Y qué bien nos lo pasemos!

GTI

Fa una pila d’anys va montar-se un grupet interdisciplinar per tirar endavant una prova pilot de virtualització de la matrícula.

La prova va ser un desastre, però es van sentar les bases del que avui en dia és el procès de comercialització, i el grupet va seguir veient-se a base de sopars i celebracions extra-laborals:
 

“Comiditas del mundo”

Reclosos a Tibi, immersos en la feina i davant la impossibilitat de viatjar tant com voldríem vam haver d’inventar el màgic concepte de les “Cocinitas del mundo”. Un cop al mes ens escapàvem la Gemma Gallifa, la Costales, el Jesús, el Toni Romero, el Cristobal i el Ruben a un restaurant temàtic.

Era la manera d’imaginar que recorríem el mon sense sortir de Barcelona: Pakistan, Grècia, Mèxic, Japó… des de que estem al 22@, tot i tenir molta mes varietat, nomes anem al Chino de tant en tant.

És l’hora dels adéus…o no…

Hola,

Com que ja començo a ser un clàssic, he cercat a Internet la lletra d’una cançó que cantava quan d’ordinadors només n’hi havia a la NASA (o ni això). I he trobat això:

És l’hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu siau
germans, dem-nos les mans
senyal d’amor, senyal de pau.

El nostre comiat diu
a reveure, si a déu plau!
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: adéu siau

No és un adéu per sempre
és sols un adéu per un instant;
el cercle refarem
i fins potser serà més gran.

La llei que ens agermana
ens fa més forts i ens fa més grans,
si ens fa més bons minyons
també ens fa ser més bons cristians.

Excepte la darrera estrofa (que cadascú opini el que vulgui!) la resta d’estrofes sí que tenen quelcom de “web 2.0″, en què un adéu és definitiu només si un vol…

I, per acabar, què millor que una foto del “curro”, en què estic llegint un dels seus posts “ser web 2.0 mola”. Atenció a la cara de sorpresa-flipat….

Fins aviat!!!

Josep

Ull!

Aquesta vegada podem dir que el Cristobal no sembla trist, està trist perquè li dóna molta pena deixar-se la seva feina anar a altra empresa on li pagaran més.

killing me softly!!!!

Marxa el Pitingo del departament!!! I ara qui em posarà aquelles cançonetes tan maques per alegrar-me la jornada!!! Aix Cristobalini, encara que ara estiguis al raconet se’t trobarà a faltar eh!! Moltíssima sort i ja saps que els de Màrketing no es mourem de lloc (si vols tornar) jejeje.
Un petonet!!!!

Núria

Com a Xerallo

Sortida a Xerallo, a ca la Gemma i el Rover… i l’Adri!! Amb la Sonia, el Jesús, la Maribel, el Ruben i el mestre Zamora.

Mítica la paelleta del Jesús! També mítica la seva bata…

Per les fans

He vist que una fan (jo crec que era la Peidro) presumia d’haver-te vist en “Turbo”. Aquestes coses s’han de compartir. Aqui va una ensenyant cuerpazo:

El “loft” a Tibidabo

A la -2 de Tibi2 va formar-se una comunitat de veïns. Al voltant del “loft” format per la feliç parella Mireia “bitxitu” Tort i Ruben, vivia una curiosa comunitat 13ruepercebista.

La feliç parella va veure néixer al Jonathan i a la Yessi. El feliç marit no va arribar a pillar mai les infidelitats de la seva dona amb el guaperas del veí de dalt, el senyor Zamora.

La confiada esposa no va saber mai que el seu feliç marit se la fotia amb la Rosa “becaria escandalosa” Vilaro.

La “cotilla ” ‘Eli, que era la única que ho sabia tot, es feia la boja…

A Mkt no feien festes fins que vas arribar tu

Aquesta va ser bona… recordes a final de la nit, quan ja no ho veiem massa clar, va venir un que hi veia menys que nosaltres i ens va preguntar allò de “Para ir a la zona de Escocia?”

La “bitxitu”, el Valenti Lafuente, Jesus Sanchez, Serres…

Que no marxi sense ……………

Que sabeu que algunes privilegiades de MKT l’hem vist amb un “Turbo” ben apretadet …. i ….. és una gran pèrdua pel plantell masculí de la UOC.
Molta sort Zamora!!!!
Muré.

Tenim una pregunta per a usté

Piquito’s Team

carnestoltes de feina (III)

Carnestoltes de feina (II)

Carnestoltes de feina i de xal-xi-xas

fent amics…

compañerus de mkt

festa de feina. por supuestu!!

de feina

de feina!! companyes de feina :D

Curran a tope!!

Sempre hem trobat  el moment per parar a fer un banyitu a Formentera, i a malas a fer una copeta de cava (o de Joan beer) al departament!! “Al loro!! que no estamos tan mal!! “(Jan dixit)

Güaita!! quin xic més seriòs!!!!

Com un nen!!

Les noies del departament